Què hi ha?

L'univers observable actual sembla tenir un espaitemps geomètricament pla, contenint una densitat massa-energia equivalent a 9,9 × 10^-30 grams per centímetre cúbic. Els constituents primaris semblen consistir en un 73% d'energia fosca, 23% de matèria fosca freda i un 4% d'àtoms. Així, la densitat dels àtoms equivaldria a un nucli d'hidrogen senzill per cada quatre metres cúbics de volum.

La naturalesa exacta de l'energia fosca i la matèria fosca freda continua sent un misteri. Actualment, s'especula que el neutrí (una partícula molt abundant en l'univers) tingui, encara que mínima, una massa. En cas de comprovar-se aquest fet, podria significar que l'energia i la matèria fosca no existeixen.

Abans de la formació de les primeres estrelles, la composició química de l'univers consistia primàriament en hidrogen (75% de la massa total), amb una quantitat menor d'heli-4  (24% de la massa total) i la resta d'altres elements. Una petita porció d'aquests elements estava en la forma de l'isòtop deuteri , heli-3 i liti. Conseqüentment, la matèria interestel·lar de les galàxies ha estat enriquida sense parar per elements més pesants. Aquests s'han introduït com a resultat de les explosions de supernoves, els vents estel·lars i l'expulsió de la coberta exterior d'estrelles desenvolupades.

Amb aquestes dades ens queda clar el contingut de l'univers pel que fa a la naturalesa dels elements químics que el formen, però també podem parlar d'astres, cossos celestes amb forma definida, dels quals els principals tipus són:

-Satèl·lit: és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta. Generalment, és molt més petit que el planeta i l'acompanya en la seva revolució al voltant de l'estrella. El més conegut, la Lluna.

-Planeta: és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita. La Terra ho és.

-Asteroide: és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol. Un asteroide és un tipus de planeta menor, encara que sovint ambdós termes s'utilitzen com a sinònims.

-Estrella: és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic. Durant almenys una part de la seva vida, una estrella brilla a causa de la fusió termonuclear d'hidrogen en heli que té lloc al seu nucli, alliberant energia que travessa el seu interior i després la irradia cap a l'espai exterior. L'estrella per excel·lència, el Sol.

-Cometa: és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Cometa

-Meteorit : és un cos natural originat en l'espai exterior que sobreviu l'impacte amb la superfície terrestre. La majoria de meteorits deriven de petits objectes astronòmics anomenats meteoroides, tot i que de vegades també es produeixen per impactes d'asteroides.

Caiguda d'un meteorit

-Nebulosa: és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols. Estan formades fonamentalment per hidrogen, l'element químic més abundant en l'univers, amb quasi el 10% d'heli i quantitats molt petites d'altres substàncies. Tenen una importància cosmològica notable perquè són el lloc del qual neixen les estrelles per fenòmens de condensació i agregació de matèria, encara que en altres ocasions es tracta de les restes d'una estrella que ha mort.

I per últim podríem incloure les galàxies, sistemes formats per milers de milions d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas i pols còsmica i matèria fosca. Les dimensions galàctiques van des de les galàxies nanes, amb uns pocs milers  d'estels, fins a galàxies immenses que n'acumulen cent bilions, totes elles orbitant entorn del seu centre de masses. En tenim d'el·líptiques, espirals i irregulars. Nosaltres ens trobem a la Via Làctia.

A la web de la NASA, podeu trobar molts recursos d'imatges i videos, sobretot del Sistema Solar, que us poden interessar:
NASA

També us deixo un documental de National Geographic amb molt renom que preten explicar què és l'univers i el seu contingut. És llarg però val la pena perquè inclou imatges dels majors telescopis, com el Hubble.

Viaje a los límites del Universo (93 min)