Origen

Com ja sabeu hi ha encara diversos dubtes sobre l'origen de l'Univers però el que tenim clar és la definició. Considerem l'origen de l'Univers com l'instant on va aparèixer tota l'energia i matèria que actualment hi ha a l'espai.

A partir d'aquí la teoria més acceptada és la de què tot això va ser degut a una gran explosió. Aquesta postulació és obertament acceptada per la ciència en els nostres dies i comporta que l'univers es podria haver originat entre fa 13.500 i 15.000 milions d'anys, en un instant definit. En la dècada de 1930, l'astrònom nord-americà Edwin Hubble va confirmar que l'univers s'estava expandint, fenomen que Albert Einstein amb la teoria de la relativitat general havia predit anteriorment.

A partir d'aquí, tenim dos grans teories:la del Big Bang i la teoria inflacionària, que es complementen.

BIG BANG

La teoria del Big Bang o gran explosió, suposa que, fa aproximadament 13.700 milions d’anys, tota la matèria de l’Univers estava concentrada en una zona extraordinàriament petita de l’espai, i va explotar. La matèria va sortir impulsada amb gran energia en totes direccions.

D'acord amb la teoria del big bang, l'univers fou originat per una partícula d'infinita densitat. L'espai s'ha anat expandint al llarg del temps i els objectes s'han anat situant cada cop més lluny els uns dels altres.

Aquesta paraula que designa el principi de la dilatació i l'expansió de l'univers, va ser proposada per primera vegada  pel físic anglès Fred Hoyle en un programa de ràdio de la BBC. El terme big bang, no obstant, s'utilitza tant per a referir-se específicament al moment en què es va encetar l'expansió observable de l'univers, quantificada en la llei de Hubble, com en un significat més general per a referir-se al paradigma cosmològic que explica l'origen i l'evolució del mateix univers.

Aquí us deixo un documental de National Geographic que explica més detalladament el Big Bang i tots els avenços científics.

El Big Bang: "El origen del Universo" (47 min)

TEORIA INFLACIONÀRIA

Segons la teoria de l'univers inflacionari, immediatament després de produir-se el Big Bang, va haver de donar-se un breu període d'expansió accelerada durant el qual la mida de l'univers primitiu va augmentar en un factor enorme.

En l'interval de temps comprès entre 10^-36 i 10^-33 segons després del big bang , va haver d'haver un creixement molt més fort de l'expansió. Una fase inflacionista durant la qual la força forta es va separar de la feble i l'univers es va fer pla i homogeni. D'aquesta manera, els càlculs dels astrònoms semblaven resoldre teòricament grans llacunes de la teoria primitiva.

Però, què vol dir un univers pla i homogeni? Ho podem explicara a partir d'un petit exemple. Imaginem una bombolla de sabó sobre la qual camina una petita formiga. Suposant que la bombolla no rebenta pel contacte amb les sis tremoloses potetes de l'insecte, aquest se'n donaria perfectament compte d'estar caminant sobre una superfície corbada, ja que el diàmetre d'una bombolla de sabó és relativament petit. Però si la bombolla augmentés fins a aconseguir la mida de la Terra, podria la formiga ara detectar la curvatura o creuria que camina sobre una superfície perfectament plana?

Això és una cosa semblant al que hauria passat amb el procés de la inflació. La creació d'un univers pla al nostre voltant, tot i haver-se originat a partir d'una expansió esfèrica. De manera que la geometria de l'espai seria sense curvatura i en ell les galàxies s'allunyarien indefinidament sense tornar mai sobre si mateixes.